Berri Txarrak faran dos concerts a València, però de comiat. La notícia que justament no volíem escoltar.

Per al dia 1 de març ja no queden entrades, per al dissabte 2 de març sí. Afanyeu-vos i compreu les poques que queden.

Per què? Perquè no hi ha millor grup de rock a l’estat espanyol ara mateix en actiu, perquè tenen la proposta més honesta i perquè dalt a l’escenari tenen la precisió i la fiabilitat d’un rellotge suís.

El power-trio euskaldun porta molts anys passejant-se pels escenaris del món però ha sigut especialment els últims anys quan l’èxit, la crítica i el públic mainstream s’han posat d’acord per tal de posar-los al lloc que els correspon: amb lletres grans i dalt de tot dels cartells. No trobareu ni una crítica freda o lleugerament negativa, jo almenys no n’he llegit cap, mai.

L’últim treball Infrasonuak és una puta meravella. Des dels primers acords de Dardararen Bat és un viatge que té quasi tots els registres i tots ben buscats, ben treballats i executats a la perfecció. Cançons més suaus com Spoiler! o Beude, vertaderes hòsties a la cara com Hozkia i Sed Lex, temes nascuts per esdevenir himnes com Katedral Bat i Infrasonuak, ritmes i solos de guitarra per posar-te’ls  en loop com el de Zaldi Zauritua (que és apoteòsic).

Gorka Urbizu reconeixia en una entrevista que han fet de tot i ha tocat tots els pals, ell recordava l’època nu metal·lera que tingueren. Jo, en canvi,  mai oblidaré mirant-los fent la prova de so amb el sol d’agost en la plaça de Sant Francesc Xavier de Formentera i Gorka tot suat, em va dir: “está muy peligroso probar ahora” en un bolo que feien a canvi de res però en el que ho donaren tot, com sempre fan.

En fi, Berri Txarrak mila esker eta ikusi arte, gràcies per tant, gràcies per tot.

The Water Tapes

Ver todas las entradas

Meks Ads